- Basat en el model “ la tècnica per al treball en equip” dissenyeu i descriviu un cas pràctic de treball en equip.
Expliquem un cas de treball en equip real que s’ha aplicat a l’empresa on treballem. A la zona on treballem, es va crear un cercle de qualitat per tal de millorar aspectes negatius que ens trobàvem en el dia a dia.
Vam reunir un grup de 7 persones cada un amb una amb la seva especialitat. El mètode que aplicàvem era el diagrama causa-efecte, o espina de peix. La tècnica requereix que l’equip es pregunti “ per què ” al menys cincs cops, o que es treballi a través de cinc nivells de definició. Una cop que sigui difícil per l’equip respondre al “ per què ”, la causa mes probable haurà estat identificada.
L’objectiu era la millora d’un procés o el redisseny d’una maquinaria o be un nou mètode de treball o evitar riscos de seguretat.
La planificació consistia en fer reunions cada 3 setmanes. Les 7 persones estaven coordinades per un cap del grup el qual posava ordre en les reunions i controlava els temps d’aquestes i els temes a tractar. Cada persona tenia que vindre amb 2 o 3 propostes de millora. En la reunió s’exposaven aquestes millores i es discutien els pros i els contres. Abans de finalitzar la reunió es votaven 3 propostes. Un cop seleccionada la proposta es repartien les feines. Cada persona tenia la tasca de buscar informació i tenia 15 dies per aportar-la en la pròxima reunió. En la següent reunió es decidia si es feia un prototip en funció del cost o be es retirava la proposta i s’escollia una nova.
En totes les reunions cada persona tenia opinió i vot i es respectava les propostes de cadascú. Les votacions no eren secretes i cadascú donava la seva opinió oberta i justificada sempre mantenint el respecte envers als altres.
Com es pot observar, la manera de desenvolupar els projectes es feia aplicant la tècnica de treball en equip. Hi havia un mètode bastant estandaritzat, que es feia servir en els projectes que es proposaven i que es portaven a terme. L’objectiu era clar en el moment de les aportacions i una vegada que es decidia el tema a tractar, s’assignaven les tasques i responsabilitats individuals. En tot moment la comunicació del grup era fluïda , bidireccional i s’evitaven les posicions dominants entre membres del grup.
En resum, es treballava en equip fent servir aquesta tècnica, per aconseguir els objectius de millora dels processos que es plantejaven i que son beneficiosos per l’organització i per les persones que desenvolupen la seva feina en aquesta.